fitxa header generated in 18.0903 seconds
">

Afegeix el teu negoci a Bcn.info

Tens un restaurant, bar, cafeteria.. ? Ofereixes serveis turístics? Vols afegir un hotel, camping o lloc on allotjar-se per dormir ?

Zona auto administrable amb textos, imatges, logotip i promocions personalitzables.
Classificació en categories i fàcil indexació a google.
Difusió de les novetats del teu negoci a les principals xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram, Google Plus i Pinterest.
Estadístiques i notificació al correu electrònic sobre l'abast i repercusió de les publicacions a les xarxes.
Possibilitat d'escollir una o diverses ciutats: Vilanova i la Geltrú, Reus, Tarragona, Mora d'Ebre, L' Ampolla, Tortosa, Sant Carles de la Ràpita, La Sènia, Ulldecona, Vinaròs, Benicarló, Castelló, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, Alcanar.. entre d'altres.
Banners publicitaris del logotip amb visibilitat a totes les seccions de la web.
Arriba a clients potencials i incrementa les ventes.
Ubicació en mapa interactiu per a que et localitzen ràpidament.




Tens dubtes o no ho tens clar? Et contactem per telèfon o e-mail sense cap tipus de compromís!

Afegeix el teu negoci
Twitter Facebook Google Plus Pinterest Instagram
Coses a fer
a Barcelona
Home » Eixample » Botigues » Galeries d’art » Gothsland Barcelona

Gothsland Barcelona

General
Descripció
Galeria
Ubicació
Opinions
Compartir
Més

Gothsland Galeria d'Art inaugura la nova exposició "La Pintura del mar", un veritable
colofó que recull una estudiada selecció de marines de diversos dels artistes catalans més destacats del mitjans del XIX i principis del XX.

L'exposició que romandrà oberta des del dijous 9 de juny fins al 31 de Juliol, es planteja
sota tres eixos temàtics: El costumisme mariner: Barques i pescadors, el Port de Barcelona i Costa catalana: Mirades a la Mar Mediterrània.

Són més de vint obres que van des de mitjan segle XIX, amb un primitiu Port de
Barcelona de Ricard Martí (a la falda de la muntanya de Montjuïc, amb la muralla de
mar) fins als anys 40 i 50 del segle XX, en els que Joaquim Terruella delecta amb les
immenses llums sobre la Costa Brava i la vida dels pescadors. Olis, dibuixos a la cera, al
carbó i aquarel·la, obres de gran format i de petites dimensions. Totes elles en el seu
conjunt ens donen una visió de la mar, de les seves costes i la seva gent capaços
d'emocionar, commoure i captivar.

Port de Barcelona

La història del port de Barcelona va estretament lligada a la història de la ciutat.
L'evolució del port a través dels segles respon a les necessitats d'una societat civil i
mercantil amb la intenció d'obrir-se al mar, generar un intercanvi i desenvolupar
operacions comercials, transbords de passatgers i mercaderies. Continua transformació i
adaptació a les necessitats, que va repercutir en el continu canvi a través del temps per la seva extensió i composició.

Actualment és un dels ports amb més potencial de creixement del continent com a
motor d'activitat econòmica a Europa i la Mediterrània. Pot presumir de ser el primer
port europeu, i el quart al món, en tràfic de creuers. La imatge retratada del port de
Barcelona que recollim en aquesta exposició correspon al marc de l'evolució que va
experimentar a partir de la segona meitat del segle XIX. El 1881 l'enderroc de la muralla
de mar ofereix una nova visió de la façana marítima i a partir de finals del segle XIX es
va començar a planejar projectes per a la construcció del passeig marítim. Si la
planificació urbanística va requerir una nova distribució projectada per Ildefons Cerdà,
el port també va necessitar la intervenció d'ampliació de la infraestructura portuària,
lligat a la transformació de la ciutat en el seu desenvolupament econòmic i social. A la
Barcelona de la revolució industrial catalana, les fàbriques eren el motor d'activitat del
comerç terrestre i el port el generava dins el comerç marítim.

Durant la dècada del 1850 es van presentar diverses propostes per a l'ampliació del port,
el projecte guanyador va ser el de Josep Rafo i Tolosa, enginyer de camins, canals i ports, que es va aprovar al maig de 1860. Els resultats van ser una ampliació de les
infraestructures que va promoure el creixement industrial. Entre 1900 i 1918 es van dur
a terme una completa transformació del port per adaptar-lo als vapors que s'imposaven
definitivament als velers. Una part considerable de les obres acabades en la primera
dècada del segle XX van perdurar, com són el dipòsit comercial, la duana, el dic flotant o
el traçat general dels molls. 

Joaquim Terruella Matilla (Barcelona, 1891-1957) plasma en l'oli Port de Barcelona una
imatge amb un cert aire bucòlic d'inspiració impressionista. El gruix de la pinzellada
s'accentua a les tonalitats blanques que dibuixen el mar i el cel, separats per la línia
horitzontal que situa la perspectiva sobre l'escenari del turó de Montjuïc, perfilant el
límit geogràfic del port. És una semblança punt de vista també escollit per Dionís
Baixeras Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) a l'aquarel·la Visita d'Alfons XIII al dic
flotant (Port de Barcelona). El mar és una temàtica a la qual va mostrar especial atenció
amb marines i pescadors, escenes de platja i del port, ja a l'inici de la seva carrera havia
presentat calafats del port de Barcelona a l'Exposició de Madrid de 1884. L'aquarel·la de
la mostra que ens ocupa està signada i datada pel mateix artista, el 16 d'abril de 1904.
Executada amb motiu de la visita del rei Alfons XIII, representa aquest esdeveniment
amb el marc de les regates. Al marge central dret de la composició, els assistents a l'acte
queden insinuats a partir de la simulació del moviment dins de la multitud. És la
mateixa forma representativa que havia fet Ramon Casas uns anys abans, en una obra de la mateixa temàtica. Una altra visió del port de Barcelona és la que ens ofereix Joan

Baixas Carreter (Barcelona, 1863-1925) amb Pescadors al Port de Barcelona (1898) i el
seu grup de pescadors a la badia del port barceloní. En altres obres de temàtica portuària presents en l'exposició, podem contemplar la transformació del port de Barcelona.

Ricard Martí Aguiló (Barcelona, 1858-1936), fill del pintor Ramon Martí Alsina, en Port
de Barcelona ens presenta una vista del port des de la Barceloneta, sembla que veiem la
petita platja on els pescadors s'encallaven les barques i que quedava sota l'escullera del
port, on es trobava l'antic far, de 1772 i, avui dia, transformat en Torre del Rellotge.

Lluís Graner i Arruf. (Barcelona, 1863-1929) a Port de Barcelona en ofereix una
panoràmica de la façana marítima de la ciutat. Darrere de les xemeneies i mastelers dels
vaixells s’imposa la massa fosca de la Junta d’Obres del Port, un edifici de l’arquitecte
Julio Valdés i construït entre 1903 i 1907. En un segon pla es veuen la plaça i els edificis
que van substituir a l’enderrocat, al 1837, Convent de Sant Francesc i, s’intueix, darrera
la foscor de la plaça del Duc de Medinaceli, l’antiga façana de l’ex Convent de la Mercè,
on des de 1848, estava instal·lada la Capitania General. Ampla façana encara barroca
original que seria dràsticament reformada i ornamentada per Adolf Florensa al 1929
amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona. Graner va fer diverses
panoràmiques portuàries, alguna de les quals ens ofereixen vistes més detallades de la
façana del port i dels diferents molls, dels tinglats; fins i tot va representar el port en
paisatges nocturns. Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 1858- Barcelona, 1927) durant
un temps visqué a Llançà on va pintar paisatges del Port de la Selva i la seva primera
marina de la Costa Brava. A Port de Barcelona veiem un primer pla d’uns vaixells al
moll, la pinzellada molt solta, sobri de colors on, sobre la foscor de l’aigua del port, una
vela groguenca es arriada sota un cel gris.

Costa catalana: Mirades a la mar Mediterrani

La costa catalana atrau actualment a milers de turistes, però també a escriptors, pintors,
arquitectes, cineastes, fotògrafs i músics atrets per la inspiració artística. En aquest àmbit de l’exposició fem una mirada al passat, presentem un seguit de finestres cap a la mar mediterrània catalana a partir de pintures i dibuixos des de final del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX.

De la costa catalana, mereix una atenció especial la Costa Brava, nom batejat per Ferran
Agulló l’any 1908, escriptor, poeta, periodista i polític, que signava amb el pseudònim de
“Pol” a La Veu de Catalunya. La Costa Brava del litoral gironès està integrada per 22
municipis que van des de Blanes fins a Portbou, en els seus límits geogràfics entre
Barcelona i França. Espai caracteritzat per costes de cales i penya-segats, format per
poblacions que es dedicaven bàsicament a la pesca amb un urbanisme basat en petites
cases apinyades. Modest Urgell va ser un dels precursors de retratar pictòricament la
Costa Brava, però també trobem altres noms destacats, com ara Claudi Lorenzale,
Joaquim Vayreda, Mart. Alsina, Joan Llimona, Xavier Nogu.s, Joaquim Mir o Francesc
Gimeno, entre molts d’altres. En la Costa Brava hi ha un indret amb un paisatge
privilegiat, Cadaqués, que pot ser definit com el paradís dels pintors.

Ubicació al mapa

Clica per ampliar

El costumisme mariner: barques i pescadors

Un dels temes preferits de la pintura europea ha estat des de el segle XVII les marines:
escenes representant vaixells, l’onatge del mar o platges; una de les temàtiques amb
més producció de l’anomenada pintura de gènere.

A l’oli del Jos. Mongrell Torrent (Val.ncia ,1870 – Barcelona, 1937) A la cala d’El Ros
(Cadaqués, 1923) veiem uns pescadors, pràcticament uns adolescents, fent-se a la mar
amb la barca i els atuells de pesca. Jos. Mongrell s’havia traslladat a Barcelona al 1913 a
l’obtenir una plaça com professor a l’Escola de Llotja. Al quadre veiem una escena
banyada per la llum vermellosa del vespre. Una escena de platja, amb una certa carga
d’erotisme insinuat al títol, és l’oli A la xarxa, del 1930, on una jove despreocupada llau
entre les xarxes d’un jove pescador. En aquesta tardana obra, es pot intuir una certa
influència de les arrodonides formes de la pintura noucentista, sense que l’autor
abandoni els típics llocs lumínics de tradició sorollista. El català Joan Llaverías, des de
Lloret i la Costa Brava, va tractar el mateixos temes que Mongrell, des de una
perspectiva similar, tot retratant les tradicions i paisatges propis. No és doncs una
novetat, temàticament, les escenes de mariners, pescadors o de barques a la platja que es tracten a la pintura catalana.

A les obres que es presenten en aquesta exposició veiem una pintura costumista, a la
qual es representa una realitat idealitzada, carregada en alguns pintors d’un cert
misticisme o melancolia, com l’obra de Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 1860-1926)
Esperant la tornada dels pescadors, del 1885, on l’onatge, la foscor del cel que anuncia
tempesta i la figura d’una dona, en actitud d’espera, mirant el mar fan presagiar la
desgràcia. Joan Llimona va freqüentar la costa del Maresme d’on va plasmar alguns
paisatges de Vilassar. Un costumisme amable que troben en altres autors com Dionís
Baixeras o Ricardo Brugada.


Contacte: Antonio Ramos 934 881 922 info@gothsland.com
Consell de Cent, 331
08007 Barcelona
Horari estival:
Dilluns a divendres de 10h a 14h y de 16h a 20h
Entrada gratuïta

Adreça & Contacte

C/Consell De Cent, 331 Barcelona
Telèfon: 934 88 19 22
Horari avui:
10:00-14:00
16:00-20:00
Horari setmanal:
Dilluns
10:00-14:00
16:00-20:00
Dimarts
10:00-14:00
16:00-20:00
Dimecres
10:00-14:00
16:00-20:00
Dijous
10:00-14:00
16:00-20:00
Divendres
10:00-14:00
16:00-20:00
Dissabte
10:00-14:00
16:00-20:00
Dissabte
Tancat
Contactar
“”

Escriu una opinió

CAPTCHA code

Facebook